FIRA DE LA RATAFIA A PLANOLES

NÚMERO PREMIAT

Es va sortejar la TOIA, o panera. El número afortunat fou el

167

En Jaume i la Dolores eren els posseïdors d'aquesta butlleta. A gaudir-ho tot amb salut.!

HERBÀLIUM.

Els dies 6 i 7 d'octubre tingué lloc a Gombrèn la festa del jardí, HERBÀLIUM. Va ser un èxit en tots els aspectes.
Aquí teniu algunes fotografies.

La plaça es va ornamentar amb plantes de la gent de Gombrèn.

Punt d'informació de la fira.

 Xerrades a la sala del museu.

 Elaboració d'instruments amb la gent de Les Canyetes de la Foradada.

A punt per fer la gimkana.

Preparant les paelles d'arròs.

 Parades de la fira.

Menja't el jardí amb Francesc Rovira de la Fonda Xesc.

                           

Amanides a punt per servir.

Fra Valentí al jardí, abans de fer la xerrada sobre ratafia.

Fra Valentí a la casa del Pare Coll.

Xerrada de Josep Pàmies

 

Concert de En el nom de la mare.

 Visita a la vinya i obrador d'en Joaquim Bartés.

HERBÀLIUM

MENJARS SANS AMB SANTA HILDEGARDA.

Us convidem al taller que farem dins del marc de la Festa Major de Gombrèn

Activitat que inclourà una xerrada audiovisual on presentarem els consells dietètics de la santa i comentarem els principals vegetals que recomanava consumir.

A la vegada, aquest any, realitzarem pràcticament diversos plats recomanats per Santa Hildegarda basats amb l'ús de l'espelta: cafè i magdalenes d'espelta, (que tastarem com a benvinguda a l'activitat), Habermus (un típic esmorzar, però que ens servirà de berenar); així com d'altres tasts basats en les herbes (com el licor de donzell) i espècies que la santa aconsellava.

Us hi esperem.

Aquí teniu el cartell amb tots els detalls.

Es van veure les diferències entre el blat i l'espelta. Mireu les espigues.

Es van  assaborir galetes d'espelta i cafè d'espelta. Mireu que negre!

Es va menjar per berenar l'"HABERMUS", boletes de formatge, i altres menges que tothom va trobar delicioses.

FOTOGRAFIES DELS TALLERS DE QUERALBS.

Aquí teniu dues fotografies dels tallers que vam fer a Queralbs. Tal com es veu, hi participà molta gent.

TALLERS A LA FIRA ARTESANA DE QUERALBS

IX JORNADES D'ETNOBOTÀNICA EN LLENGUA CATALANA.

El dissabte 7 de juliol el soci Lluís Borrell presentà la ponència : "A VEGADES ACONSEGUEIX UNA FLOR, ALLÒ QUE UN DIAMANT NO".  Aquesta ponència la presentà en el marc de les IX JORNADES D'ETNOBOTÀNICA EN LLENGUA CATALANA que tingueren lloc a Canillo (Andorra).

RASTRES DE TÒFONES

Avui 7 de juliol s'ha fet el taller de RASTRES DE TÒFONES amb els membres de Temps de tòfona.
Aquí teniu el document que ha preparat el soci Alexis Rosell sobre les virtuts de les tòfones.

VIRTUTS DE LES TRUFES 

(ALEXIS ROSELL)

•         Afrodisíaques. Són estimulants, en general, i donen escalfor a les parts baixes.    No cal ni menjar-les directament. Es poden deixar en una olla de terrissa tapada, enterrades, una nit, amb ous de gallina. La truita feta amb  aquests  ous haurà agafat l’aroma de latrufa.

•         Càncer. Les trufes són lleugerament cancerígenes, per la qual cosa no n’haurien   de menjar els qui pateixincàncer.

•         Cosmètica. Una lliura d’escorça d’om, flors de Xuclamel (Lonicera), flors d’Olivereta (Ligustrum), flors de Romaní (Rosmarinus), tot plegat posat a macerar en 2 lliures (800 g) de vi blanc, un dia sencer (24 hores). L’endemà es destil·la i el producte de la destil·lació es guarda en un got de vidre i es tapa molt bé. Després s’hi immergeix una lliura de trufes netes tallades en llesques molt fines, durant 3 dies sencers. En acabat, es destil·la el líquid i així s’obté un cosmètic molt bo per  la cara, segons Jacob Ollerio. Hi ha empreses modernes, com Tegoder,que serveixen productes cosmètics molt cars que contenen trufa (Tuber nigrum). En concret la sèrie Black-Diamond, antienvelliment per a lacara.

•         Dents. Larzio Licino es petà una dent al menjar una trufa que tenia dins una monedaincrustada.

•         Dolor al pit. Cataplasma amb trufa poc madura, llard vell sense sal i pa. Segons TeodoroPrisciano.

•         Esterilitatsexualmasculina.Pitàgoresrecomanavamenjar-nealshomesestèrils.

•         Gota, per acumulació d’àcid úric i agreujada pel fred, i dolors articulars. Cal netejar bé les trufes i en acabat s’aixafen barrejant-les amb una mica de vi bo, ben xafades. En acabat s’agafen pedrotes ben escalfades al foc o al forn. En acabat es posen sobre una teula àrab d’argila, també escalfada. S’aplica la teula amb les pedres a la zona articular afectada i s’hi instil·la el líquid de les trufes i vi, però de seguida es cobreix tot amb un parrac perquè els fums nos’escapin.

•         Nervis.Avicenna deia que eren nocives per als nervis si no es menjaven amb  pebre, substàncies greixoses i ambvi.

•         Pes màxim d’una trufa: Uns 20 Kg (segleXV).

•         Vista. Les trufes (amb vi) afavoreixen una vista clara, segonsAvicenna.

TRUFES A CATALUNYA

Les àrees de distribució (parcials) a Catalunya es poden consultar a la pàgina de la UB: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/

Les espècies de tòfona més comunes, d’entre la cinquantena presents a Catalunya, són:

•         Hymenogasterolivaceus

•         Hymenogasterrehsteineri

•         Hymenogastervulgaris

•         Hymeogasterpopuletorum

•         Melanogastervariegatus

•         Tuberaestivum

•         Tuberbrumale

•         Tubermelanosporum

•         Tuberrufum

La bibliografiaes pot consultar essent soci de la Societat Catalana de Micologia o bé (algunes publicacions) amb els enllaços de la mateixa pagina de la Societat: http://www.micocat.org

Per exemple, a la revista de la Societat, l’any 2009, Miquel Fortuny publicà un article sobre el cultiu de la tòfona (pàgines93-102).

Allionia: Bollettino dell'Istituto ed orto botanico dell'Università di Torino. Es pot  consultar a l’Institut Botànic de Barcelona (biblioteca pública). S’hi poden trobar moltes publicacions sobre l’estudi de les micorizes de lestòfones.

I aquí teniu algunes fotografies de l'activitat:

TALLER I APERITIU DE SANT JOAN.

El dia de Sant Joan es feu el taller de Psicoperfumeria natural a càrrec de la Sra Roser Tarafa.

Per concloure els actes,  els participants pogueren assaborir aquest aperitiu preparat per Francesc Rovira de la Fonda Xesc.