Aquí teniu el document que ha preparat el soci Alexis Rosell sobre les virtuts de les tòfones.
VIRTUTS DE LES TRUFES
(ALEXIS ROSELL)
• Afrodisíaques. Són estimulants, en general, i donen escalfor a les parts baixes. No cal ni menjar-les directament. Es poden deixar en una olla de terrissa tapada, enterrades, una nit, amb ous de gallina. La truita feta amb aquests ous haurà agafat l’aroma de latrufa.
• Càncer. Les trufes són lleugerament cancerígenes, per la qual cosa no n’haurien de menjar els qui pateixincàncer.
• Cosmètica. Una lliura d’escorça d’om, flors de Xuclamel (Lonicera), flors d’Olivereta (Ligustrum), flors de Romaní (Rosmarinus), tot plegat posat a macerar en 2 lliures (800 g) de vi blanc, un dia sencer (24 hores). L’endemà es destil·la i el producte de la destil·lació es guarda en un got de vidre i es tapa molt bé. Després s’hi immergeix una lliura de trufes netes tallades en llesques molt fines, durant 3 dies sencers. En acabat, es destil·la el líquid i així s’obté un cosmètic molt bo per la cara, segons Jacob Ollerio. Hi ha empreses modernes, com Tegoder,que serveixen productes cosmètics molt cars que contenen trufa (Tuber nigrum). En concret la sèrie Black-Diamond, antienvelliment per a lacara.
• Dents. Larzio Licino es petà una dent al menjar una trufa que tenia dins una monedaincrustada.
• Dolor al pit. Cataplasma amb trufa poc madura, llard vell sense sal i pa. Segons TeodoroPrisciano.
• Esterilitatsexualmasculina.Pitàgoresrecomanavamenjar-nealshomesestèrils.
• Gota, per acumulació d’àcid úric i agreujada pel fred, i dolors articulars. Cal netejar bé les trufes i en acabat s’aixafen barrejant-les amb una mica de vi bo, ben xafades. En acabat s’agafen pedrotes ben escalfades al foc o al forn. En acabat es posen sobre una teula àrab d’argila, també escalfada. S’aplica la teula amb les pedres a la zona articular afectada i s’hi instil·la el líquid de les trufes i vi, però de seguida es cobreix tot amb un parrac perquè els fums nos’escapin.
• Nervis.Avicenna deia que eren nocives per als nervis si no es menjaven amb pebre, substàncies greixoses i ambvi.
• Pes màxim d’una trufa: Uns 20 Kg (segleXV).
• Vista. Les trufes (amb vi) afavoreixen una vista clara, segonsAvicenna.
TRUFES A CATALUNYA
Les àrees de distribució (parcials) a Catalunya es poden consultar a la pàgina de la UB: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/
Les espècies de tòfona més comunes, d’entre la cinquantena presents a Catalunya, són:
• Hymenogasterolivaceus
• Hymenogasterrehsteineri
• Hymenogastervulgaris
• Hymeogasterpopuletorum
• Melanogastervariegatus
• Tuberaestivum
• Tuberbrumale
• Tubermelanosporum
• Tuberrufum
La bibliografiaes pot consultar essent soci de la Societat Catalana de Micologia o bé (algunes publicacions) amb els enllaços de la mateixa pagina de la Societat: http://www.micocat.org
Per exemple, a la revista de la Societat, l’any 2009, Miquel Fortuny publicà un article sobre el cultiu de la tòfona (pàgines93-102).
Allionia: Bollettino dell'Istituto ed orto botanico dell'Università di Torino. Es pot consultar a l’Institut Botànic de Barcelona (biblioteca pública). S’hi poden trobar moltes publicacions sobre l’estudi de les micorizes de lestòfones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada