RECULL DE REMEIS

A proposta de Noèlia Fernández Pérez, membre de la nostra associació  i de la XES (Xarxa economia solidària), es va demanar als socis que ens enviessin recomanacions de remeis amb plantes, tant  de prevenció com de sanació, adequats per a tots els moments de la vida però sobretot per aquest tan delicat que estem vivint.

Aquí us presentem els que ens han enviat:

ELISABETH CAMPRUBÍ I TORRENTS

"La meva recomanació: beure cada dia en dejú el suc d'una llimona🍋  amb aigua. És anti-cancerigen, vitamínic i depuratiu. Jo fa anys que ho faig i trobo que em va molt bé."

TERESA GARNATJE

" Amb aquestes quatre ratlles voldria fer la meva aportació a la iniciativa promoguda pel Jardí Botànic. Ens trobem en un període complicat per la pandèmia que ens afecta i que ens obliga a canviar els nostres hàbits i costums. En primer lloc, i sense entrar encara en les propietats de les plantes, voldria recordar la importància dels hàbits saludables, ara més necessaris que mai. Entre aquests hàbits m’agradaria destacar-ne uns quants: 

a) És important mantenir uns horaris de menjar i dormir raonables. No és aconsellable llevar-se massa tard, cal estar actius des de primera hora del matí. S’aconsella fer els àpats normals i evitar menjar a deshores. ⏰

b)  Cal buscar una estona diària per a fer alguna activitat física. L’activitat dependrà de la disponiblitat d’espai, de la condició física i de les preferències de cadascú, però pot ser des de fer ioga a ballar i des de fer estiraments a pujar i baixar escales. Ens costarà trobar una excusa tan bona com la de la manca de temps, que tantes vegades hem fet servir. 🏃

c)   Si hem de seguir treballant a l’ordinador, hem d’estar atentes a les postures. Cal rectificar la postura de tant en tant i cada hora aixecar-se, caminar una mica i mirar per la finestra.👀

d)  Cal evitar l’ús excessiu de les pantalles (mòbil, tauletes, TV) abans de’anar a dormir i tampoc és aconsellable seure massa al sofà o en altres suprefícies toves, com al llit. 💻

A banda d’aquests quatre consells bàsics, les plantes han de jugar un paper fonamental en la nostra alimentació, especialment en aquests dies. Amb això vull dir que està molt bé fer pastissos, però hem d’evitar el consum excessiu de sucres refinats (sí, ja sabem que els sucres són d’origen vegetal, però no són aquests vegetals els que hem de consumir!). 

Cal disminuir els hidrats de carboni i augmentar el consum de fibra vegetal que afavorirà el trànsit intestinal. 

Es pot començar el dia amb una fruita, un kiwi o encara millor una taronja,🍊 que ens aportin les vitamines i els sucres necessaris. Si mengem pa, que sigui integral i melmelada feta a casa. Hem d’evitar l’excés d'embotits. A mig matí, una fruita i una infusió. Per dinar llegums amb alguna verdura (cigrons amb bledes, per exemple), amanida, arròs amb verdures o estofat de verdures (recordeu-vos de posar-hi moltes herbes aromàtiques: llorer, orenga, farigola, una mica de pebre, i fins i tot algun bolet). Per a berenar, si teniu liquadora, un suc d’api (sense les fulles) amb poma🍏 pot ser una bona opció o una fruita seca. I per sopar, els vegetals hi han de tornar a ser presents, un brou de verdures, una verdura al vapor o una sopa. El consum de carn, peix i ous no és objecte d’aquest escrit i dependrà del costum de cadascú. 

Passem ara a la qüestió medicinal.

Què podem fer si ens puja la pressió?

Podem fer alguna novena, és dir, prendre una infusió durant nou dies i després reposar durant un període semblant. 

Per a fer una infusió: posar l’aigua necessària per a fer-ne una tassa, quan arrenca el bull afegir-hi les plantes, millor seques, deixar-la bullir uns segons, retirar-la del foc, tapar-la i deixar-la resposar cinc minuts. 

Una possibilitat és prendre una infusió de la part aèria florida de milfulles (Achillea millefolium), arç blanc (Crataegus monogyna) i cua de cavall (Equisetum arvense). 

Hi ha moltes altres altres plantes que fan baixar la pressió, cal veure quines tenim a l’abast: romaní (Rosmarinus officinalis), herba blanca (Senecio leucophyllus), olivera (Olea europaea subsp. europaea), lledoner (Celtis australis), entre d’altres.

També es pot prendre aigua procedent de la maceració d’algunes d’aquestes plantes (lledoner o olivera). Es poden posar en aigua, deixar-les tota la nit i beure’s l’aigua en dejú. 

nota: Tots els usos de les plantes que aquí mencionem han estat recollits a partir de converses amb més de 2600 informants dels Països Catalans, a qui volem donar les gràcies per haver-nos volgut llegar el seu coneixement.

-->

No ens fem responsables dels efectes que pugui tenir el consum de les plantes que aquí mencionem. "

LLUÍS BORRELL I BUSQUETS

"RECOMANACIONS FITOTERAPÈUTIQES, SI...

PERÒ NO ÚNICAMENT!

La XES proposa col·laborar en un projecte de recull de recomanacions fitoterapèutiques (remeis amb plantes remeieres) que ells mateixos proposen que serveixi «com un recordatori per a totes les persones que s’hagin despistat una mica de les pràctiques naturals que hem tingut sempre al nostre abast».

El que segueix vol ser la meva aportació a aquest projecte participatiu.

Ara bé, en un altre dels paràgrafs de la proposta de la XES, planteja la necessitat de que aquesta proposta serveixi «tant de prevenció com de sanació del cos, per tots els moments de la vida però, sobretot, per aquest tan delicat pel qual estem passant». Vull deixar clar que un propòsit d’aquesta mena (prevenció + sanació) és un projecte enormement ambiciós i impossible de reduir a un recull de recomanacionsfitoterapèutiques.

DONAR UNS DETERMINATS REMEIS, SENSE PLANTEJAR UN SERIÓS I RIGORÓS ANÀLISI DELS NOSTRES «SISTEMES DE VIDA»;

NO TÉ CAP UTILITAT.

«El més important és que el més important sigui el més important»

Steven Covey

«La conducta solidària és l’única que ens donarà el benestar. Entendre, d’una vegada, que la felicitat pròpia depèn de si tothom del nostre entorn també és feliç»

Jordi Nieva-Fenoll a «Una revolució» Diari ARA, 13 d’abril del 2020

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja fa molt temps va definir la salut com «un estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l'absència d’afeccions o malalties»¹. Més que d’una vida sana cal parlar d’un estil de vida saludable del que necessàriament cal que hi formin part l’alimentació, l’exercici físic, la prevenció de la salut, el treball, la relació amb el medi ambient i l’activitat social.

1             Organització Mundial de la Salut. Constitució de l’Organització Mundial de la Salut. Documents bàsics, suplement de la 45ª edició, octubre 2006. Disponible a: https://www.who.int/governance/eb/who_constitution_en.pdf

Més modernament, Briceño-León (2000) diu que «la salut és una síntesi; és la síntesi d’una multiplicitat de processos, del que ens passa a la biologia del cos, amb l’ambient que ens envolta, amb les relacions socials, amb la política i amb l'economia internacional»²

I això que pot semblar molt actual ja va deixar-ho escrit Hildegarda de Bingen (Alemanya, 1098-1179). Per l’abadessa disposar de salut és l’estat natural dels humans, però quan aquest estat es perd apareix la malaltia, que és producte d’una alteració en els hàbits físics o en la conducta moral. Deia que necessitàvem mantenir i protegir la salut natural, i en cas de perdre-la, calia procurar recuperar-la. I que per fer-ho era necessària una alimentació saludable, així com amb una cura constant del cos i l’esperit.

És a dir, un recull de remeis, per ampli que sigui aquest, no podrà solucionar

MAI « tots els moments de la vida...»

Per tant, cal plantejar les RECOMANACIONS no únicament des de l’àmbit de la fitoteràpia sinó des d’un molt ampli espectre de mesures que podríem resumir en els punts següent:

·      Cal que analitzem si mantenim una dieta sana (que ha d’incloure d’altres aspectes com la funció social de seure a taula i el plaer de gaudir de la gastronomia).

·      Cal que analitzem la nostra pràctica de l’exercici físic que pot ser moderat però diari.

·      Analitzar si efectivament hem abandonat el tabaquisme i l’alcohol.

·      Estudiar quines mesures hem adoptat dirigides a la prevenció de la nostra salut.

·      Analitzar com és de satisfactori o no el nostre treball ( que potser serà difícil de modificar, però que cal lluitar per convertir-lo en el més satisfactori possible eliminant, per exemple, la competència entre companys, millorant els equips de treball...)

·      Revisar quina i com és la nostra relació amb el medi ambient.

·      I quina és la nostra activitat social, que necessàriament cal que inclogui no únicament les nostres relacions familiars, sinó que cal que ens plantegem seriosos compromisos eticosocials (i aquí la XES pot ajudar-hi!).

Dit tot l’anterior cal que quedi clar que, qui escriu aquest document, no pretén fer una una guia de cuina sana, o una pauta d’exercicis físics, ni recomanar modificacions a la vida personal del lector. Cada persona és única i és ella l’única que pot analitzar-se i decidir el seu pla de vida.

2             BRICEÑO-LEÓN, R. (2000): Bienestar, salud pública y cambio social. A Briceño-León, R. De Souza, M. i Coimbra, C. (Coords.): Salud y equidad: una mirada desde las ciencias sociales. Pag. 15 a 24. Editora Fio-Cruz. Rio de Janeiro (Brasil)

Per exemple: soc un convençut que una dieta sana, a les nostres contrades, és aquella que segueix les pautes de l'anomenada «cuina mediterrània». Però no discutiré sobre altres opcions, que ben portades, són igualment saludables: dietes vegetarianes, veganes..

Per acabar no puc deixar de comentar allò que la mateixa Hildegarda de Bingen deia en els seus escrits quant diferenciava entre aliments i queviures. Per ella els aliments podien, en alguns casos, fins i tot arribar a ser perjudicials per a la salut. Anomenava queviures (de que viure) aquells que recomanava i que actualment coincideixen amb els anomenats aliments funcionals.³

L’abadessa descriu, sense dir-ho en aquests termes, una dieta equilibrada entre aliments àcids i bàsics; molt similar a les dietes de l’antiga medicina xinesa que es basa en un 20 a 30 % d’aliments acidificants (pa blanc, llenties, formatges, peix blau, carns d’aus (bàsicament), ous, cacauets...) per un 70 a 80 % d’aliments alcalinitzants (espelta, cereals complerts, quasi tots els llegums, moltes fruites i especies, festucs, ametlles...).

Un primer pas necessari, abans de qualsevol tractament fitoterapèutic, és aconseguir disposar hàbits per desintoxicar i ajudar al nostre organisme a funcionar correctament:

·      En primer lloc normalment necessitarem augmentar el nostre consum d’aigua i, a la vegada, eliminar el consum de begudes alcohòliques i ensucrades. S’ha de garantir l’aportació diària d’entre 1,5 i 2 litres d’aigua. Aquesta aportació de líquid es pot completar amb infusions d’herbes (poc ensucrades) i brous (baixos en greix i sal).

·      Consumir fruites i verdures. Les més desintoxicants són el meló, la pinya, la síndria o aranja pel seu gran contingut d’aigua.

·      Eliminar el consum de sucres. Cal tenir present que molts dels aliments que consumim habitualment porten més sucre del que imaginem.

·      Augmentar el consum d’aliments reals, poc processats, frescos i de temporada i eliminar els ultra processats.

·      Incloure els anomenats súper-aliments a la dieta com l’espirulina, la chlorella, la cúrcuma… són desintoxicadors que ens ajudaran a netejar l’organisme.

En els nostres hàbits alimentaris, sobretot en determinades èpoques i situacions (àpats festius, durant èpoques de poc esforç físic), massa sovint cometem excessos. A més els aliments que consumim solen estar plens de conservants, colorants i diferents substàncies que a la llarga poden resultar perjudicials per a nosaltres.

3             Aquells aliments que són elaborats no sols per les seves característiques nutricionals sinó també per complir una funció específica com pot ser millorar la salut i reduir el risc de contraure malalties.

Cap remei serà eficaç si el nostre organisme continua farcit de tòxics. Abans d’iniciar qualsevol tractament és convenient depurar l’organisme i permetre que recuperi un cert equilibri reduint la possible retenció de líquids, les molèsties gastrointestinals...

Per aconseguir aquests objectius han sorgit diferents tipus de dietes basades en sucs altament nutritius que ens aporten energia i que són poc calòrics; són els anomenats sucs detox o «sucs verds», batuts fets amb liquats de diverses fruites i verdures.

Suc de remolatxa: Aquest suc no és verd, certament, però és una gran font de ferro i afavoreix la qualitat de la sang, reforçant el sistema immunològic.

L’obtindrem liquant 2 aranges, 2 remolatxes mitjanes i un bocí d’uns 2 centímetres de gingebre.

Suc de maduixes: Ric en vitamines B i C, i diversos minerals. És un òptim depuratiu, lleugerament laxant, regulador hepàtic i endocrí; tonifica el sistema nerviós i afavoreix les defenses naturals.🍓

Suc verd: És un còctel de vitamines i minerals, regenerador i oxigenador de la sang i regulador intestinal.

El prepararem netejant tots els seus components i liquant un bocí d’api (millor les fulles verdes que la tija), 1 cogombre (no cal treure la pell), un bol d’espinacs frescos (i sense coure), 3 pomes verdes i una cullerada sopera de julivert fresc picat. Si ens queda massa espès podem filtrar el batut amb un colador o el xinès hi afegir-hi una mica d’aigua. S’acaba afegint-hi el suc d’una llimona i una cullerada tipus postres de gingebre ratllat.

Suc de cítrics: Presenta gran quantitat de vitamines i minerals. És perfecte per a eliminar toxines reduint la retenció de líquids del nostre cos.

S’obté liquant un grapat d’espinacs, una papaia i dues rodanxes de pinya i els sucs de tres taronges i d’una aranja.

Aquest batut és necessari prendre’l en acabar de fer el liquat per aprofitar-ne al màxim tots els seus nutrients.

Tots els sucs depuratius és millor consumir-els a primera hora del matí i en dejú. S’aconsella prendre els sucs detox durant uns 30 dies

I comencem amb els REMEIS:

Per millorar la immunitat:

Infusió antioxidant i estimuladora de la immunitat:

Preparar una infusió amb parts iguals de les següents herbes: herba de Sant Robert (Geranium robertianum), fulles de tussílag (Tussilago farfara) i rizoma d’iris (Iris germanica o Iris pallida). Serien necessaris uns 20 grams de la barreja per litre d’aigua. Prendre’n 2 o 3 tasses al dia.

Infusió per augmentar l’autoimmunitat:

Com amb el preparat anterior elaborar una infusió amb (algunes) de les herbes següents: flors de pensament silvestre (Viola tricolor) i de calèndula (Calendula officinalis), fulles de pixallits (Taraxacum officinale), xicòria (Cichorium intybus), espelmes (brots tendres) de pi (Pinus spp.), ortiga (Urtica spp.), cua de cavall (Equisetum spp.) i fulles de bedoll (Betula spp.). Filtrar i prendre.

Infusió per augmentar l’autoimmunitat:

Fer una decocció amb arrel de bardana (Arctium lappa), escorça de salze (Salix spp.) i roure (Quercus spp.), rizoma de lliri blau (Iris germanica), arrel i rizoma de valeriana (Valeriana officinalis) i arrel de consolda (Symphytum officinale). Filtrar i prendre.

Tisana per augmentar l’autoimmunitat:

Guanyarem en acció preventiva autoimmune si fem una tisana barrejant els dos preparats anterior a parts iguales, una vegada filtrats.

Aquests dies patim més ansietat? Estem més estressats? Susceptibles?

Per combatre situacions d'insomni, ansietat, estres:

Infusió d'alfàbrega (Ocimum basilicum):

Fer-la amb 4 cullerades tipus postres per tassa d’aigua de fulles i summitats florides d’alfàbrega. Prendre-la 3 vegades al dia, una tassa després de cada àpat.

Infusió de llavors d’anís (Pimpinella anisum):

Fer-la amb 4 cullerades tipus postres per tassa d’aigua de llavors d’anís. Deixar el preparat en maceració durant una hora, filtrar i prendre’n entre 2 i 3 tasses al dia.

Infusió de camamilla (Matricaria camomilla):

Cal fer-la amb una culleradeta tipus cafè de botons florals per tassa d'aigua. Prendre aquesta infusió en qualsevol moment, però el més separat possible dels àpats principals.

Infusió de camamilla romana (Chamaemelum nobile):

Fer-la amb 3 cullerades tipus postres de botons florals per tassa d’aigua. Prendre’n 2 o 3 cullerades al dia (adults) o 1 o 2 cullerades soperes al dia (infants).

Infusió de camamilla i til·la:

Preparar una infusió amb una cullerada sopera de camamilla (Matricaria camomilla) i una altre de til·la (Tilia spp.) per mig litre d’aigua. Amb el foc apagat deixar macerar uns 10 minuts abans de filtrar el preparat, que recomanem endolcir amb una mica de mel. Beure’l uns moments abans d’anar a dormir.

Infusió de tarongina o melissa (Melissa officinalis):

Fer-la amb 4 culleradetes tipus cafè per tassa d’aigua i deixar macerar un quart d’hora. Prendre’n 3 tasses diàries.

Infusió de menta (Mentha spp.):

Afegir a una tassa d’aigua ben calenta (però que no bulli) 4 culleradetes tipus cafè de fulles de menta. Deixar el pot tapat fins temperar la infusió.

Infusió de valeriana (Valeriana officinalis):

Per fer-la necessitarem 10 grams d’arrel seca de valeriana que deixarem macerar durant 12 hores en un vas d’aigua freda. Passat el temps de maceració la posarem al foc i farem que arrenqui el bull. Un cop temperat, filtrarem. Prendre’n 3 tasses al dia.

Decocció de valeriana (Valeriana officinalis):

La mateixa proporció d’arrel i aigua de la infusió anterior la posarem en un pot que portarem a ebullició que caldrà mantenir durant uns 10 minuts. Un cop temperat filtrarem el preparat.

Les preparacions fetes amb valeriana o melissa és prudent endolcir-les.

Infusió relaxant:

És pot preparar amb mitja culleradeta tipus cafè de llavors de gallaret o rosella (Papaver rhoeas) amb dues cullerades soperes d’una barreja de flors d’espígol (Lavandula spp.), flors i fulles de malva (Malva sylvestris) i pètals de rosa (Rosa canina). Prendre’n 3 tasses al dia abans dels àpats.

Macerat alcohòlic per a l’ansietat i el sistema nerviós:

Posar arrel esmicolada de valeriana (Valeriana officinalis) amb aiguardent i deixar-ho macerar durant 21 dies. Passat el temps de maceració i durant 9 dies («fer una novena») es pren una culleradeta tipus cafè cada matí.

Infusió relaxant:

Preparar una infusió amb les herbes i quantitats següents: 1 cullerada sopera d’anís verd (Pimpinella anisum), 1,5 cullerades soperes de ginkgo (Ginkgo biloba) i la mateixa quantitat d’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), 3 cullerades soperes de milfulles (Achillea millefolium) i la mateixa quantitat de salze (Salix spp.). Aquesta infusió la prendrem dues vegades al dia, matí i nit; una tassa amb una cullerada sopera de la barreja d’herbes assenyalada.

Suc sedant lleuger, el suc de poma:

Molt ric en pectines, conté fòsfor, magnesi, potassi, sodi, silici, brom, clor, ferro, manganès i cobalt i vitamines A, B1, B2, B3, PP i C. Gràcies al contingut en brom, és una beguda ideal per abans d’anar a dormir ja que ens reduiran el nerviosisme, l’insomni...

Infusió relaxant:

Preparar una infusió amb les herbes i quantitats següents: 2 cullerades soperes de camamilla (Matricaria camomilla), de marialluïsa (Aloysia citrodora), de til·la (Tilia spp.) i de valeriana (Valeriana officinalis) i 4 cullerades soperes de sàlvia (Salvia officinalis), de flors de taronger (Citrus sinensis) i de tarongina o melissa (Melissa officinalis). Cal prendre’n una cullerada sopera (de la barreja preparada) per tassa d’aigua.

Infusió sedant:

La podem preparar amb les següents herbes i quantitats següents: 4 cullerades soperes d’arç blanc (Crataegus monogyna), 4 de flors de passiflora (Passiflora incarnata) i 4 de flors de taronger (Citrus sinensis) i 8 de berbena (Verbena officinalis). Dosis: una cullerada sopera de la barreja per tassa d’aigua. Prendre'n una tassa una estona abans d’anar a dormir.

Vi sedant per combatre els nervis:

Ens caldrà disposar d’uns 150 grams d’arrel ben neta de valeriana (Valeriana officinalis) que aixafarem i posarem dins 1 litre de vi de Xerès. Cal remoure-ho diàriament durant 15 dies i una vegada passat aquest temps i filtrat en prendre’m 2 - 3 vasos petits al dia.

Vinagre de deu aromes per combatre l’estrès:

Els seus components (per 1 litre de vinagre de sidra) son: 30 grams de donzell (Artemisia absinthium) i 15 grams de cadascuna de les herbes següents: romaní (Rosmarinus officinalis), sàlvia (Salvia officinalis), all (Allium sativum) ben picat, ruda (Ruta graveolens) i d’espígol o lavanda (Lavandula spp.), 10 grams de ceba (Allium cepa) ben picada, 1 tronc de canyella (Cinnamomum verum) i uns 3 grams de nou moscada (Myristica fragans).

Cal deixar tots els components unes 3 setmanes macerant en el vinagre. Una vegada filtrat pot usar-se per amanir els àpats.

Útil per millorar el funcionament del cervell i és un excel·lent remei antiestrès.

Per evitar situacions depressives:

Infusió de marialluïsa (Aloysia citrodora): Infusionar una culleradeta tipus cafè de fulles de marialluïsa per tassa d’aigua i prendre’n 2 o 3 tasses al dia després dels àpats.

Bullit estimulant – Remei d’Hildegarda de Bingen:

Posar a coure en ebullició 100 g de rizoma de lliri blau (Iris germanica) i 2 pessics de pols de nou moscada (Myristica fragans). Afegir-hi 5 rodelles de gingebre cuit i aixafat. A part, fer una infusió de plantatge sencer i fresc (100 grams per cada mig litre d’aigua). Mesclar els dos preparats i continuar la cocció a foc molt lent, barrejant-ho el millor possible i afegir-hi un polsim de sal. Ja tret del foc, passar-ho per un passa-puré. Prendre'n de 2 a 3 cullerades, dues vegades al dia. Conservar aquest preparat a la nevera.

Infusió de romaní (Rosmarinus officinalis): Infusionar una culleradeta tipus cafè de summitats florides de romaní per tassa d’aigua. Deixar macerar 10 minuts, filtrar i prendre’n 2 tasses al dia.

Infusió mil sabors:

Fer una barreja a parts iguals de les següents herbes: arrel de valeriana (Valeriana officinalis), menta (Mentha spp.), llavors d’anís (Pimpinella anisum), llavors de comí (Cuminum cyminum), gàlbuls de ginebró (Juniperus communis), hisop (Hyssopus officinalis) i coriandre ( Coriandrum sativum). Infusionar 1 cullerada tipus cafè de la barreja per tassa d’aigua i prendre’n 2 o 3 tasses al dia.

Preparats antisèptics de les vies respiratòries

Infusions de fulles seques d’eucaliptus:

Cal preparar una infusió amb 40 grams de fulles seques i esmicolades d’eucaliptus (Eucalyptus globulus) per litre d’aigua. Filtrar el preparat i prendre’n 3 tasses al dia ben calenta i a glopets.

Bafs d’eucaliptus:

Els bafs o inhalacions d’eucaliptus (Eucalyptus globulus), descongestionen les vies respiratòries altes i al mateix temps, pel seu poder antisèptic, redueixen les possibles complicacions bacterianes.

Infusions de serpoll:

Cal preparar una infusió amb 2 cullerades soperes de serpoll (Thymus serpillum) per litre d’aigua i prendre’n 2 o 3 tasses al dia.

Els productes de les abelles: els millors antiinflamatoris de les vies respiratòries:🐝🍯

El pròpolis:

Substància resinosa feta per les abelles amb diverses utilitats i que obtenen dels borrons de diverses espècies d'arbres pi, castanyer, roure, etc. i la barregen amb cera.

Presenta una composició d’un 30% de ceres, 60% de resines i bàlsams i 5% d'olis essencials (aproximadament). Aquesta composició fa que sigui un bon antibiòtic natural, amb un alt poder cicatritzant i excel·lent immunoestimulant. A la vegada presenta propietats antiinflamatòries, antifúngiques i antivirals (molt eficaç contra el virus del «Herpes simplex», però no queda tant clar la seva eficàcia contra els virus dels diversos grips.

La gelea reial:

Substància que les abelles segreguen durant un curt període de la seva vida a través de les seves glàndules faríngies frontals. És una substància líquida de color blanc que en contacte amb l'aire s'espesseix i arriba a solidificar-se. L'abella reina s'alimenta de gelea tota la seva vida.

Té una gran riquesa nutritiva: conté un 12% de pròtids, un 9% de sucres, és molt rica en vitamina B, minerals i oligoelements, i posseeix un factor antibiòtic.

D’altres productes a tenir present:

La pastanaga: conté més de setanta antibiòtics de primer ordre i és un gran desinfectant de la sang. El més adequat es el seu consum en cru.

El pixallits (Taraxacum officinale): és un bon purificador sanguini per les seves propietats diürètiques. Les seves fulles (fresques i tendres son comestibles) i molt riques en vitamina C i β – carotè.

La infusió de les flors, així com la melmelada d'aquestes, és usada per lluitar contra el mal de gola. Pot actuar sobre el fetge, els ronyons i la vesícula biliar. També és un tònic digestiu contra l'estrenyiment i la ressaca originada per l’excés d’alcohol.

El te verd (Camelia sinensis): presenta poderosos poders antioxidants."

TERESA GARNATJE

Què podem fer si tenim el sucre alt?

La glucèmia o glicèmia (el sucre, com l’anomenem popularment) tal com la defineix el Diccionari enciclopèdic de medicina, és la concentració de glucosa a la sang. Normalment la sang en conté una xifra constant que, segons el mètode amb què és feta la determinació, oscil·la entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total. Per damunt d'aquesta xifra hom parla d'hiperglucèmia, i per sota, d'hipoglucèmia. 

En aquest cas volem parlar de remeis per al sucre alt o hiperglicèmia. Tot i que coneixem moltes plantes amb propietats hipogluceminats (és a dir, que fan baixar el sucre), hem escollit algunes barreges que poden ser efectives.

Prendre un cop al dia una tisana preparada amb tres o quatre fulles de gerdonera o gerdera (Rubus idaeus), un brot de romaní (Rosmarinus officinalis) i una branqueta de farigola (Thymus vulgaris). 

O una infusió de tavelles de mongeta (Phaseolus vulgaris), amb fulles d’ortiga (Urtica dioica) i de marialluïsa (Lippia triphylla).

O preparar una infusió d’un litre i mig amb unes quantes inflorescències de camamilla (Matricaria recutita), fulles de menta (Mentha sp.) i d’ortiga (Urtica dioica). S’hi pot afegir farigola (Thymus vulgaris). Cal anar-ne bevent durant el dia. 

NOTA: Si us tracteu la diabetis amb fàrmacs o teniu altres patologies, cal consultar al metge abans de prendre aquestes receptes. 

Què podem fer si ens falten vitamines?

Si seguim una alimentació sana i no tenim cap patologia, no necessitem prendre suplements vitamínics, però cal consumir verdures, fruites, llegums, cereals integrals, etc. que aportin la quantitat necessària de vitamines al nostre organisme. És cert que ara, degut al confinament a causa de la pandèmia, podem tenir certs dèficits, per exemple de vitamina D. Cal exposar-se a la llum del sol, si se'n té l’oportunitat. També ens podem prendre, si som adults, el preparat vitamínic tradicional que ens han explicat el nostres informants:

Es barregen nou rovells d’ou amb una tira de vainilla (Vanilla planifolia), una mica de nou moscada ratllada (Myristica fragrans) i vi (Vitis vinifera). Es deixa el preparat nou dies a sol i serena i passat aquest temps ens en podem prendre una cullerada cada dia durant una novena.

NOE FERNÁNDEZ

Jo voldria donar les gràcies, primer, per les aportacions que heu fet.

I també m’agradaria aportar el meu granet de sorra:

Com a hàbits saludables:

-Descansar bé i les hores suficients que necessiti cada persona (mínim 6 hores 

 seguides, tot i que el recomanable són 8).

-Alimentació saludable: hi ha moltes opcions però sobretot diferenciar entre el 

que és comestible i el que és nutritiu. Evitar processats, refinats, conservants

artificials... Buscar l’equilibri i la mesura.

-Activitat física diària: No vol dir esport, tot i que l’esport amb mesura és una

 bona activitat.

-Donar-se cada dia una horeta en blanc a l’agenda per una mateixa, per 

escoltar-se, per respirar, per reconnectar, si cal, amb la natura.

-Banys de sol.




Com a prevenció:


-Netejes depuratives en els canvis d’estació i dejunis intermitents per no 

acumular cèl·lules velles, greixos.. i permetre al cos que es vagi regenerant.

-Sistema immunològic: Plantes específiques com l’equinàcea o plantes que són

 superaliments pel cos i que fan que aquest estigui fort per lluitar contra 

possibles atacs:  l'ortiga, la verdolaga o l’amarant.

*Si es mastega el fruit o els brots tendres del ginebró es poden evitar contagis.




Plantes per a problemes respiratoris:


-Antisèptics: farigola, orenga, espernallac, ginebró, sàlvia, espígol, verdolaga...

-Antiinflamatoris: romaní, camamilla

-Expectorants i mucolítics:pulmonària, plantatge estret, violetes, regalèssia (fa 

pujar la pressió arterial), malva, tussílag, hisop, herba blava, prímula...

-Antibiòtics: consolda, all, ceba.  També pròpoli i coure.

-Sudorífics: saüc, borratja, pulmonària.


Es poden fer infusions de barreges d’aquestes plantes (decocció en el cas de la

 regalèssia i ebullició de les més dures o llenyoses).


Sobretot no fer més de 9 dies seguits, novena,  de cap tractament .

Tot això són remeis i bons hàbits que he anat agafant d’aquí i d’allà i em 

serveixen a mi. Cada persona ha d’escoltar-se i veure què és més orgànic i 

profitós per a ella.

TERESA GARNATJE

Què podem fer si no podem dormir o sentim angoixa?

Si per la situació que estem passant, o per qualsevol altra, us costa agafar el son o bé us desperteu després d’haver dormit poques hores o sentiu una mena d’angoixa que us produeix un cert desassossec, us proposem tres barreges de plantes que us poden ajudar. Cal tenir en compte que seran més efectives si les complementeu amb altres mesures com mantenir uns horaris raonables, una certa activitat física i no fer un abús de les pantalles i encara menys de la informació (que no vol dir estar desinformat).

La primera, anomenada pels nostres informants la infusió de la felicitat, és una infusió que consta de:

Inflorescències de camamilla de muntanya (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica)

Fulles de menta (Mentha spicata)

Til·la (Tilia platyphyllos)

Part aèria florida de berbena (Verbena officinalis)

A parts iguals. Cal prende’n una tasseta al vespre, una estona abans d’anar a dormir, durant nou dies seguits (novena) i després reposar durant un període semblant.

Si no sou d’alta muntanya podeu provar amb una altra recepta que els nostres informants diuen que va bé per als nervis:

Flor de cop (Hypericum perforatum) 

Part aèria, florida o no, de tarongina (Melissa officinalis) 

Til·la (Tilia platyphyllos)

Arrel de valeriana (Valeriana officinalis)

Es prepara i es pren de la mateixa manera que la recepta anterior, però cal ser prudent amb la quantitat d’arrel de valeriana i s’han de respectar les novenes per a evitar que els efectes secundaris superin els terapèutics. Si la trobeu de mal prendre,  hi podeu afegir mel o sucre.